Però, que són els muntonets?. Al segle XIX, just als inicis del moviment obrer, la burgesia de Castelló vivia atemorida per les reivindicacions de les incipients formes organitzatives de les classes populars. Una de les proclames més conegudes eren els "muntonets", crit que definia la voluntat per repartir les seues riqueses entre els més necessitats. Un crit que atemoria als acabalats burgesos i esperonava als que vivien el jou capitalista d'un poble on tothom es coneixia.
Avui en dia, immersos dins un canvi de cicle per la crisi sistèmica, de nou vivim esperançats per sentir pels carrers de Castelló els ecos dels crits d'un poble que es desvetlla indignat després de viure la falsa promesa de la plena ocupació. Tot i que ja no cridarem "Muntonets!", segur que el comandament local també fa tot el possible per evitar perdre la riquesa acumulada durant tants anys de domini. El repte està en què els nous muntonets triomfen.
Si vols contactar amb nosaltres és molt senzill, apropa't a les assemblees dels moviments socials i participa.
En aquets sentit emmagatzemem aquestes reflexions sota el títol "Xarxa, teixit, rizoma". Amb aquest lema apostem perquè la nostra participació contribuisca a afiançar les candeles enceses, els nodes de la xarxa crítica castellonenca, i desenvolupem per tots els possibles el contagi de més candeles. Som conscients que per aconseguir-ho l'autocrítica és un aliment insubstituïble, els nutrients perquè no es podrisca el teixit social germinat des de fa anys. I aquest bloc en aquest sentit està pensat, al servei de la reflexió i l'estensió horitzontal i sense centralitats de l'antagonisme local.
En una assemblea-debat entre diversos col·lectius al barri dels Mestrets al desembre del 2006, un company del desaparegut col·lectiu Salvem el Desert ens va contar la seua teoria sobre el futur del combat anticapitalista. Estàvem dins el context de les mobilitzacions contra el desenvolupament urbanístic dels anys daurats del totxo i el ciment. Va mencionar una frase feta del seu poble, "candelas encienden candelas", en referència al paper individual en l'extensió d'un teixit social crític.
En aquets sentit emmagatzemem aquestes reflexions sota el títol "Xarxa, teixit, rizoma". Amb aquest lema apostem perquè la nostra participació contribuisca a afiançar les candeles enceses, els nodes de la xarxa crítica castellonenca, i desenvolupem per tots els possibles el contagi de més candeles. Som conscients que per aconseguir-ho l'autocrítica és un aliment insubstituïble, els nutrients perquè no es podrisca el teixit social germinat des de fa anys. I aquest bloc en aquest sentit està pensat, al servei de la reflexió i l'estensió horitzontal i sense centralitats de l'antagonisme local.
