divendres, 9 d’octubre de 2015

Diari d'abord. Descobrir-nos en el camí

Apunts de la lectura de "Un peu al Parlament de Catalunya" que interpel·len el treball municipal realitzat en aquests primers mesos.

0.- Hipòtesi comprovada = Tesi

Tesi 1. L'Ajuntament o l'absència de sobirania.
  • Subordinació a l'objectiu del dèficit, marcat per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Res més -i ho és tot- que la recepta austericida del menú neoliberal que imposen als Ajuntaments. 
  • Promoguda pel govern del PP, tot i que els seus principis fonamentals es deriven del “cop de mercat” que PSOE i PP pactaren l’agost de 2011 per tal de sacralitzar constitucionalment la limitació del dèficit públic i la priorització absoluta del pagament del deute públic en els pressupostos de les Administracions públiques. 


dilluns, 1 de juny de 2015

Comentaris sobre el moment que travessa Castelló En Moviment

 "No hay otro mundo, hay simplemente otra manera de vivir"
Jacques Mesrine


La fase actual és curta, però d’enorme importància i ve marcada, com totes sabem, per les negociacions, els equilibris i la formació del govern municipal. Eixe és un terreny en el que no només no som forts (sobretot en comparació amb els adversaris), sinó que a més ens debilita: 
  • externament, ens posa en situacions de xantatge, pressió externa, desgast i pèrdua de l’enorme rellevància assolida.
  • internament, correm el risc de generar confrontacions, desconfiances i agarrotar el múscul de participació-mobilització-il·lusió, per la manca de respostes ambicioses al “i ara què?” (sobretot a mesura que la nostra posició minoritària es mostre insuficient per fer valer determinades propostes).

La negociació partidista i la formació d’aliances internes a la institució ens posa en debilitat perquè és el terreny dels altres. Això no vol dir que ens haguem de desinteressar de les converses, pactes, maniobres i tacticismes (ni podem, ni seria prudent). El que vol dir és que l’estratègia negociadora s’ha de supeditar als objectius propis i a la dinàmica que permet enfortir el municipalisme de ruptura i la unitat popular: participació, confrontació directa amb l’austeritat, imposició dels interessos de les classes populars, activació de teixit social, nova subjectivitat-identitat, autoorganització i il·lusió pel canvi protagònic. No són només elements programàtics que a més tenen una primacia si voleu ‘ètica’ en la nostra manera de veure les coses. És que configuren el terreny en el que realment som fortes. I no oblidem que ho som: per les aliances construïdes, el bagatge acumulat, l’ambició política i els resultats electorals (impressionants! Recordem-ho, que ningú ens ho faça oblidar).

dissabte, 30 de maig de 2015

Apunts tàctics per al moviment popular a Castelló després del 24M

Preliminar 

En l’article “Treball i consciència per a guanyar Castelló” del monogràfic “A qui pertany Castelló?” publicat el passat hivern, hi reflexionàvem sobre les debilitats organitzatives i les contradiccions del moviment popular, però alhora hi escrivíem:
 “que una candidatura que aglutinés als moviments socials més actius i a la societat civil crítica organitzada, tindria possibilitats reals d’entrar al consistori i condicionar les polítiques públiques, i podria ser alhora decisiva per a fer fora a la dreta conservadora, sempre que es fes una bona campanya comunicativa de visibilització pública i d’agitació, tot usant hàbilment les noves tecnologies, complementades per la presència al carrer i el treball porta a porta a través d’un discurs ampli contra les retallades i contra la corrupció, i a favor d’una nova política de la gent decent”.


Davant de la sorpresa i l’estupefacció de més d’un, amb quatre regidors i més de deu mil vots, l’agrupació d’electors Castelló en Moviment ha aconseguit entrar amb força a la casa gran amb uns resultats notables que l’han convertida en decisiva per fer fora a la dreta radical governant des de l’any 1991 a la capital de la Plana. No podem sinó felicitar als membres de la candidatura per l’èxit assolit contra enemics externs tan poderosos com l’establishment polític i mediàtic, la crosta rància de la ciutat que ha hegemonitzat en les últimes dècades el ser de Castelló a través d’una xarxa clientelar ben travada i la compra de voluntats via subvencions i suborns; i contra les no pas poques dificultats per a construir una candidatura de ruptura amb el règim del 78 que aglutinés a gent de procedència diversa i de cultures polítiques variades.

dimecres, 7 de gener de 2015

Dossier "A qui pertany Castelló?"

Us deixem disponible el dossier. Clicant en la imatge ja els pot descarregar.

Descarrega'-te'l!
Aprofitem per agrair totes les mostres de suport rebudes, els debats generats, i l'entusiasme de qui s'engresca en cada iniciativa amb voluntat emancipatòria. Des de Muntonets partim del reconeixement de la incapacitat de les estratègies del teixit antagonista per véncer. Tal com ens comenta un company la marginalitat és estèril però còmoda; hem de ser capacos de gestionar incerteses i contradiccions per no ser pura impotència política.

Bon vent i barca nova!

dilluns, 15 de desembre de 2014

A qui pertany Castelló?


Aprofitem per anunciar la propera publicació d'un dossier realitzat per aquest blog sota el títol "A qui pertany Castelló?". Pensem que aquesta és la pregunta clau, l'interrogant elemental: a qui pertany l'entorn en què vivim, l'espai en què habitem? la ciutat és de totes o d'uns pocs?.

Fotografia de portada de Jose Antonio Rodríguez 
Entre tanta urgència necessitem temps per aturar-nos a pensar, a reflexionar, a qüestionar-nos. En aquesta revista abordem qüestions com la deriva institucional de molts activistes, analitzem qui són els vertaders amos de Castelló, coneixem el dret a la ciutat de Lefebvre, radiografiem la trajectòria urbana de la capital de la Plana, etc. Recuperem un parell d'articles d'aquest blog, i els juntem amb altre material inèdit.

Extret de l'editorial:
"Sabem que estem en un moment d’emergència social, i això ens impacienta pel canvi. Alhora, s’obrin finestres d’oportunitat que si no s’aprofiten ara potser es tanquen ben aviat. Eixir de la trinxera de la radicalitat i aprofitar aquesta oportunitat, passar a l’ofensiva al capdavall, comporta abandonar lèxics antics, formes d’intervindre velles. Des de Muntonets! celebrem la participació sense complexos en aquestes noves iniciatives, si es tracta de passar a l’ofensiva cal estar disposat a equivocar-se, a perdre coherència. És una obvietat que el 15M al 2011 i Podemos al 2014 han connectat amb les classes populars, quelcom que el divers camp de l’antagonisme local no havia aconseguit en 20 anys. Tanmateix, l’oportunitat de vèncer unes eleccions no ens pot entelar el sentit crític.
Tant de bo encerten en les seues aspiracions, però, reconeixem que els dubtes que ens produeix aquest escenari sovint aclapara tanta il·lusió. Obstinades com som en cuidar tota iniciativa emancipadora volem alertar dels riscs d’aquest gir cap a les institucions per tal d’evitar els seus perills. En aquest sentit ens preocupa que la idea de la presa del poder i de la representació buide de potència la democràcia com a pràctica quotidiana, i de nou com en la transició al règim del 78, extenuem les aspiracions socials a cops de delegar."

diumenge, 17 d’agost de 2014

Del cossi al Que se jodan!

Presentem una línia de temps dels 150 anys de Fabrisme (i caciquisme) a les comarques de Castelló.
En aquest link es pot veure completa. La línia està en construcció.


 

diumenge, 27 de juliol de 2014

Pensaments difusos sobre la deriva electoral...

Difús: Dit de la manera d'expressar-se molt deixatada o allargassada, no gens concisa.

- La realitat és massa complexa per a ser simples en les nostres anàlisis i fixar-nos sols en l’anècdota. No podem caure en el plantejament binari açò és bo i açò és roí.

- El treball polític el fem per a vèncer, si més no, a les elits, a la classe governant.

- Dins de l’estratègia per aconseguir-ho renaix la presa del poder polític, el problema del poder, el problema de l’Estat.

- Més enllà de l’estratègia per vèncer, tothom coincideix en què cal ser majoria social, i això passa per compartir un sentit comú (hegemonia cultural) i que aquest s’articule, s’organitze, lluite i dispute (i per tant s’embrute).

- Per ser majoria social cal construir hegemonia cultural (un sentit comú compartit). El descontent social hi és, el 15M ho va demostrar.

- Entenem el poder tal com el descriu Foucault. L’afrontem com un “camp social de forces” i no com a poder central que tot ho determina.