Apunts tàctics per al moviment popular a Castelló després del 24M

Preliminar 

En l’article “Treball i consciència per a guanyar Castelló” del monogràfic “A qui pertany Castelló?” publicat el passat hivern, hi reflexionàvem sobre les debilitats organitzatives i les contradiccions del moviment popular, però alhora hi escrivíem:

 “que una candidatura que aglutinés als moviments socials més actius i a la societat civil crítica organitzada, tindria possibilitats reals d’entrar al consistori i condicionar les polítiques públiques, i podria ser alhora decisiva per a fer fora a la dreta conservadora, sempre que es fes una bona campanya comunicativa de visibilització pública i d’agitació, tot usant hàbilment les noves tecnologies, complementades per la presència al carrer i el treball porta a porta a través d’un discurs ampli contra les retallades i contra la corrupció, i a favor d’una nova política de la gent decent”.

Davant de la sorpresa i l’estupefacció de més d’un, amb quatre regidors i més de deu mil vots, l’agrupació d’electors Castelló en Moviment ha aconseguit entrar amb força a la casa gran amb uns resultats notables que l’han convertida en decisiva per fer fora a la dreta radical governant des de l’any 1991 a la capital de la Plana. No podem sinó felicitar als membres de la candidatura per l’èxit assolit contra enemics externs tan poderosos com l’establishment polític i mediàtic, la crosta rància de la ciutat que ha hegemonitzat en les últimes dècades el ser de Castelló a través d’una xarxa clientelar ben travada i la compra de voluntats via subvencions i suborns; i contra les no pas poques dificultats per a construir una candidatura de ruptura amb el règim del 78 que aglutinés a gent de procedència diversa i de cultures polítiques variades.



A hores d’ara ens trobem en la conjuntura que els quatre regidors de Castelló en Moviment són decisius per tal de construir un govern que foragite als enemics declarats de la nostra terra i la nostra societat. Més enllà de l’eufòria del moment, cal valorar amb fredor analítica, distanciament emocional i intel·ligència tàctica, quins són els passos a seguir per a eixamplar i consolidar la Unitat Popular a casa nostra entesa com a espai de confluència de gent de procedència diversa, i així no decebre als milers de persones que han confiat en un projecte de regeneració democràtica i de justícia social.

Política d’aliances: què fem?

L’Assemblea Local de Castelló en Moviment està en disposició (perquè així ho han determinat els resultats electorals) de bastir un acord de govern (des de dins de l’equip de govern) o de governabilitat (des de fora). S’han de tenir en compte tota una sèrie d’elements amb l’objectiu de formular la tàctica política municipal.

•  Conjuntura local: A Castelló, un partit representant del règim del 78 com el PSOE ha obtingut set regidors i està en un posició d’avantatge a l’hora de fixar aliances amb les forces emergents de progrés i marcar l’agenda política local en la propera legislatura. De tota manera, és el seu pitjor resultat en unes eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia. La coalició valencianista Compromís ha obtingut quatre regidors. Si els sumem als quatre de Castelló en Moviment n’obtindríem tants com el PP, però insuficients per a la formació d’un govern de majoria rupturista no vinculat al règim. Cal afegir-hi, els quatre regidors de Ciutadans, partit impulsat pels grans interessos econòmics i mediàtics per a contrarestar a través d’una imatge de dreta “moderna” l’efecte Podem/Podemos. Cal esmentar que Ciutadans i Compromís són projectes polític antitètics, i, per tant, costa d’imaginar una aliança entre ells. 

• Capital moral de Castelló en Moviment: Allò més preuat i envejat de Castelló en Moviment és el capital d’il·lusió i confiança que ha despertat. Per tant, ha de ser una prioritat no malmetre’l i respondre positivament a les expectatives creades. En aquest sentit, contemplem que l’entrada en un hipotètic tripartit sent el partit amb menor pes en el govern, tàcticament no afavoreix el creixement i expansió del projecte polític ja que el supedita a haver de conviure amb moltes contradiccions internes i a patir un fort desgast social. Des d’ací apostem per un acord de governabilitat (des de fora) que donés temps per a conèixer el funcionament del consistori municipal i enfortir-se internament. A més, hi ha el risc que formant part d’un tripartit en una posició de minoria, l’acció política quedés diluïda en el magma d’un tripartit, dominat pel PSOE, un partit de la casta, que podria capitalitzar al 2019 la visibilitat i notorietat d’una alcaldessa socialista, tal com ha passat recentment a Vila-real amb José Benlloch després d’una legislatura en govern quatripartit, ara ha aconseguit majoria absoluta per al PSOE. 

No es tracta tant, com ha fet tradicionalment EU amb els resultats a la vista d’influir o condicionar les polítiques institucionals a aplicar, com d’articular espais de contrapoder i d’empoderament popular. La prioritat del moviment popular no és tant pressionar al PSOE perquè accentue el seu perfil social com bastir espais d’autonomia i participació popular. Així doncs, ens plantegem les següents preguntes que cal valorar a l’hora de prendre una decisió:

• Enforteix al nostre projecte polític formar part d’un tripartit dominat pel PSOE?
• Amb quines finalitats a curt termini? I què en volem traure a llarg termini? En què ens beneficia i en què ens pot perjudicar? 
• Quin grau de contradiccions estem disposats a assumir?
• Entrar en un govern en posició de feblesa ens ajudaria a transformar la realitat quotidiana dels nostres conciutadans d’una manera efectiva? 
• Tenim la capacitat tècnica, politica i humana per a compaginar la gestió municipal amb les tasques assembleàries i la lluita al carrer? De quin capital humà hi disposem? 
• És el cos tècnic existent a l’Ajuntament, sobretot el més estratègic que pot bloquejar l’acció de govern com secretaris, interventors i alts funcionaris, propens a dur a terme canvis en profunditat?
• Entrar a dins del govern, reforçarà l’assemblea local o la debilitarà?
• Ha nascut l’agrupació d’electors Castelló en Moviment per a convertir-se en la crossa d’una força del règim tal com ha fet històricament EU?
• Anem a transformar Castelló en un tripartit amb quatre regidors supeditats al vistiplau del PSOE?
• Disposar d’uns ressorts institucionals que ens ajuden a estendre les nostres propostes i crear noves complicitats i aliances, compensa el grau de desgast i de contradiccions que hi haurem d’assumir si formen part d’un govern tripartit?

Enfortiment i ampliació del teixit social crític a la Plana

Necessitat d’enfortiment de la Unitat Popular: Castelló en Moviment s’ha convertit en poc de temps en una eina valuosa per a la construcció de la Unitat Popular, però no és pas l’única. En aquest sentit, és peremptori la creació d’un mitjà de comunicació no dominat pels grans interessos empresarials i polítics. Cal reforçar el fràgil teixit crític de la ciutat com ara Casals Populars, Centres Socials, col·lectius o plataformes ciutadanes diverses, entre d’altres, a banda d’activar les associacions de veïns recuperables per a la lluita popular. No podem oblidar d’on venim, i quedar desbordats per dinàmiques institucionals que paralitzen o supediten la lluita i la mobilització al carrer. Cal buscar la complementarietat entre lluita institucional i lluita al carrer per no perdre la nostra essència i la nostra identitat política en tant que agrupació d’electors per la Unitat Popular. La presència en les institucions no ha de ser un fi en si mateix, sinó un mitjà per a enfortir l’empoderament col·lectiu i l’extensió de la consciència crítica a través de l’estímul d’una ciutadania compromesa amb la justícia social i amb la recerca d’alternatives a la lògica inhumana del capitalisme.