Júlia recorda el rebombori de la sala d'espera de pediatria. Entre plors, queixes i jocs a Júlia li sobtava la quantitat de xiquets i xiquetes que com Aina, la seua filla, tossien insistentment. Encuriosida per la reiteració de l'escena i preocupada per Aina, Júlia va preguntar a la pediatra, una jove d'aspecte atabalat. La metgessa va contar, amb certa pressa, que Aina, com la resta de xiquets i xiquetes, està en major risc si s'exposa a l'ozó, com també ella, Júlia, malalta del pulmó, està més exposada a la contaminació de partícules. Es va quedar dubtosa, es referia a la contaminació de l'aire? La pediatra va asseverar amb un fugaç moviment de cap.
Als dies Júlia va buscar per Internet informació i es va ofegar entre enllaços, comunicats, estudis i col·lectius ecologistes. Impotent davant la saturació informativa que li oferia la fibra òptica va fer el pas d'assistir a una xerrada informativa sobre la contaminació en un centre social del seu barri. Amb sinceritat, ella no estava segura d'acudir, sempre havia desconfiat dels interessos que mouen a les associacions. Asseguda en l'última fila de la sala, amb els braços entrecreuats, va escoltar tota la conferència atentament mentre la seua desconfiança s'esvaïa a poc a poc. Aquella vesprada Júlia va tornar a recollir a Aina amb un dubte que 10 anys després encara no ha resolt: pot ser la indústria del seu poble compatible amb la salut de les persones? En tot cas, es responia Júlia, calen controls mediambientals estrictes.
10 anys després Aina ha marxat a València a estudiar medicina segurament influenciada per la rinitis i l'asma que l'acompanyen des de la infància, així com per la malaltia pulmonar de sa mare. D'ací a uns anys, pensa Júlia amb un somriure sorneguer, la seua filla, entre tos i tos, després d'aquests anys d'experimentació i alliberament, serà la nova metgessa que tractarà les conseqüències de la contaminació de l'aire dels seus veïns i veïnes. Tot i l'orgull que expressa per Aina, per les seues decisions i la seua perseverança, cada vegada que albira les denses cortines de fum eixir per les xemeneies de les fàbriques i l'olor de goma cremada li entapissa les fosses nasals, al seu interior es desperta un sentiment que li bada el pensament. Ens emmalalteixen, sentència amb ràbia Júlia.
Gràcies al temps que ha guanyat amb la independència de la seua filla, Júlia aprofita aquesta nova etapa per a recuperar la seua relació amb la fibra òptica. Internet la distrau de l'empitjorament de la seua malaltia pulmonar. Ja té identificades les empreses contaminants més properes, sap el nom químic de les partícules nocives, les que l'afecten els pulmons i les d'olor penetrant. Aquesta última setmana ha llegit en la premsa l'interès del seu Ajuntament i del govern autonòmic per atraure més empreses contaminants als polígons industrials del seu poble. Serem una província més competitiva, vociferen els polítics. Júlia es repeteix en insistència que no deu oblidar esbrinar quan és la pròxima acció del col·lectiu contra la contaminació. També pensa en Aina, futura metgessa. Amb aquest govern de feina no li faltarà, pensa amb certa ironia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada