1. Amb mil peus al carrer i un peu a les institucions. Una mirada dual entre dues dimensions contraposades: l'estat versus la societat civil, allò constituït contra allò constituent, la política de partit enfront dels contrapoders dels moviments socials. La nostra història recent és la constant tensió entre aquesta dualitat, entre aquells que posen èmfasi en cadascuna d'aquestes dues bandes, sent aquestes també de vegades basculants. Del carrer a la institució, de la institució al carrer.
2. Des de finals dels 80 i mitjans del 90 amb el zapatisme, l'antiglobalització, el feminisme, els moviments contraculturals, l'ecologisme, etc... hi ha tot un mapa d'experiències acumulades i compartides que s'han generat a banda de les institucions. Estàvem fora de les muralles del poder. Nosaltres, un nosaltres obert, venim dels que sempre hem posat més èmfasi en el carrer, en les lluites col·lectives, i no miràvem mai cap a les institucions ni cap a la possibilitat de prendre i d'exercir algun tipus de poder polític. Perquè enteníem que "la política" que interessa és la que genera noves formes de vida fora del poder i contra el poder.
3. Quina valoració fem avui, després d'haver experimentat la hipòtesi institucional-municipalista en les nostres carns, respecte a aquest dualisme? Podríem donar una resposta fàcil, apel·lar al retorn al carrer, a alimentar els contrapoders, a cuidar els nous mons que hi ha als marges d'aquest sistema. Però, no tindria sentit en termes transformadors. Es tractaria d'una resposta formal i còmoda.
4. Quatre anys després de participar activament en Castelló en Moviment sabem -ja sabíem realment- la insuficiència de la política governamental, tenim clares quines són aquestes limitacions, però, no ens curen de les insuficiències que també tenen aquests moviments, alternatives, formes de vida, que creixen fora de muralla. Amb aquestes alternatives també hem de ser honestos i reconéixer que són fràgils, petites, inestables i fàcils d'escombrar. En els marges tampoc s'aconsegueix superar les insuficiències de la política governamental. La síntesi fàcil d'aquesta mirada dual no resol ni les insuficiències del carrer ni les insuficiències del treball institucional.
5. Aleshores, ara, què fem? Com superem les insuficiències d'aquestes dues dimensions per avançar posicions en la transformació social? Com superem aquest punt d'impotència dins i fora de les muralles? Una idea passa per afrontar la desproporció existent entre la nostra acció política i les seues conseqüències: el salt d'escala entre una acció com el referèndum de l'1-O i la reacció repressiva de l'Estat, la desproporció entre l'energia que dediquem de les nostres vides en qüestions ambientals que després tenen una escassa conseqüència de millora sobre el planeta, la desproporció del temps entre esdeveniments ràpids que experimentem els quals necessitem pair amb menys velocitat, etc.
6. Hem d'abordar i experimentar amb aquestes desproporcions si parlem de "la política avui". Hem de trobar la possibilitat de traçar amb determinació les noves apostes polítiques i avançar amb un pla per a no ser víctimes d'aquesta desproporció entre l'acció i les seues conseqüències. No sols fer cures pal·liatives sobre el mapa dual del dins/fora, sinó també fer un pla per generar nous mons que no trituren més vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada