Magdalena 2012

Eduardo Galeano va escriure: “L’Església diu: El cos és una culpa. La ciència diu: el cos és una màquina. La publicitat diu: El cos és un negoci. El cos diu: Jo sóc la festa.” I en Magdalena els nostres cosos la celebren en bolangera.
Quan anàvem a l’escola ens van ensenyar que la bolangera és un ball rodó que inicia moltes festes a la plaça del poble. Quan entres, com en tot rogle, ja no hi ha principi ni hi ha final. Igualment ens recordava la #Intifalla citant les paraules del subcomandante Marcos per referir-se a la lluita, un cercle en el que quan entres ja no hi ha final. Aquesta Magdalena l’Ateneu de nou ens sumem a la bolangera perquè tot i que no albirem en l’horitzó el final de la lluita, més desesperançador és seguir colpejats sense defendre’ns.

Magdalena, reapropiem-nos de les festes

Durant anys treballàvem per consumir. Ara, sense treball, amb prou faenes anem passant per arribar a final de mes. Actius i aturades, espectadors, al capdavall, d'un mercat que ens sedueix perquè comprem atractius productes programats per a la seua obsolescència. Però, quan arriben les festes, totes sabem fer ganes de penes, i trampejar per beure'ns tradicions i costums, orígens i història. El sistema no ha programat la caducitat de les festes locals, però, sap perfectament com convertir-les en un producte rendible, i, mentre atorga al ciutadà el paper d'àvid consumidor de celebracions, aquest es reapropia del carrer a la recerca de subterfugis als núvols negres d'aquests temps de crisi.

El pregó de la Masovera

L'assemblea del Casal té hui la satisfacció de fer saber al veïnat:
que ja el dia és arribat de les festes populars
i desitjant siga plena de goig pur i vertader,
deixem sa penitència i convoca al poble sencer
a manifestar amb tot el deler
el seu descontent contra aquest maleït govern,
participant de la nostra festa.