I després de 150 anys encara estem desitjant el repartiment de la riquesa. D'aquelles noces, aquests confits. Extret de "Cossieros i anticossieros: burgesia i política local: Castelló de la Plana, 1875-1891" (Manuel Martí, 1985, pp. 90-91), lllibre imprescindible per entendre com es va configurar el comandament local, i fins on es remunten les pràctiques de les elits locals per acumular riquesa saquejant els recursos públics.
-----
Perquè la memòria del període 1868-1874 – i especialment la de l'any de la República- va quedar per a certa gent indissolublement lligada a les propostes socials reals o atribuïdes als federals castellonencs. Defensant-se d'acusacions catòliques deia González Chermá en 1884:
...en los años 1868 y 1869 los mismos hombres que hoy soliviantan los ánimos, decían que la Democracia era LOS MUNTONETS o sea la repartición de bienes muebles y inmuebles, para que las jentes [sic] honradas huyeran espantadas de la revolución y el progreso.
Castelló al 1900. Carrer d'Enmig. Font: Castelló en fotos. |
...era frenesí y locura, lo que se tenía por la federal, y por un momento llegó a creerse por muchos que ella encerraba la fórmula salvadora de redención social; se la pintaba como un edén, en que el hombre no esplotaria [sic] al hombre, y en que los términos de la vida cambiarían en beneficio de los pobres... Aquellas banderas rojas, aquellas proclamas que terminaban con vivas a la federal, aquellas corrientes de entusiasmo inverosímil que nació en la junta a orillas del cosi, desenvolviéndose al calor de los clubs y de las algaradas de la prensa federal. 66
---
66 Carreras, op. Cit., III, pp. 37-40, fa també referència a les sospites de què González Chermá aspirava, segons els rumors, a fer “...de la calderilla que guardaban los cajones de las tiendas unos famosos “muntonets”, por los que suspiraba la plebe del “pany de la pólvora” y de los suburbios...” (és a dir, de les zones més proletaritzades del casc urbà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada