Els perills post 15M

- perill de caure en una nova identitat i crear un nou gueto (de classe mitjana). Per tant, s'ha d'obrir el "moviment" (i deixar d'anomenar-lo així!) i crear nous llaços i pols d'actuació, amb persones afectades per diversos temes, amb treballadores en lluita, etc... la situació actual ens ho posa molt fàcil,  no podem perdre l'oportunitat. Això no vol dir limitar-se a fer acte de presència en les seues mobilitzacions i repartir-los un pamflet, sinó fer l'esforç d'establir diàleg. Però hem de tindre paciència, aquestes coses són lentes però no podem limitar-nos a esperar que vinguen.



- necessitat de trencar la dependència respecte els mass media. No podem dependre d'ells i la seua agenda, i damunt esperar que no ens criminalitzen. Si fem alguna cosa que realment supose un desafiament al sistema està clar que aniran a per nosaltres. Per tant, cal avançar-se a això i aprofitar al màxim els moments d'oberutra política per parlar amistosament.

- continuar treballant en l'assemblearisme, sent conscients que tots i totes portem un xicotet monstre competitiu, egoista, etc...a l'interior (i qui diga el contrari que s'ho faça mirar o que ens explique com s'ha impermeabilitzat). Abans de l'escenari que obre el 15M m'havíem trobat en una situació amb tanta pluralitat i això ha estat  molt enriquidor, però evidentment també té els seus moments en què t'agradaria tirar-te a la font de Maria Agustina de cap davant de tanta aberració antiassembleària. De tota manera, es va avançant positivament, des dels primers dies en què tot es votava per majories (i bastant ajustades) fins ara, que el consens està plenament assumit com a objectiu, encara que moltes vegades no siga un consens "pur i net". De nou, cal paciència i anar a poc a poc.

- no esperar resultats immediats d'una història que està en estat embrionari, sinó ser conscients que la cosa serà lenta si és que s'ha de construir alguna cosa interessant i nova. Trencant amb la cultura de la immediatesa i els resultats ràpidament visibles, hem de posar l'èmfasi en la creació de xarxa i en el debat obert que, a poc a poc, poden conduir a crear coses noves, pràctiques reals i materials de vida més comunitària, de suport mutu, d'emancipació en el treball i en la vida, d'autogestió "integral", més enllà de la protesta i les paraules abstractes. La necessitat de caminar cap a eixa via potser encara no és del tot evident, però ho serà a mesura que la situació social es deteriore encara més. Seria magnífic tindre més treballades les propostes alternatives abans que cada vegada més gent vaja saltant davant les situacions personals en què es troben. I per propostes alternatives fem referència al discurs i al nivell més pràctic.

- necessitat de tindre la ment oberta (a noves propostes, maneres de fer, idees...) en una situació de canvis profunds, com la tenen molta gent amb qui ens hem anat trobant estos mesos, que van canviant el seu discurs i integrant idees noves. Hem d'aprendre també a fer-ho.  Aquests són procesos que ja coneixem en projectes a llarg termini on entra i ix gent cada cert temps. L'ideal sempre és incorporar gent nova, sumar en pluralitat i riquesa. Per això ens fa tanta pena que molta gent crítica haja decidit passar olímpicament del 15M per "massa poc radical", per "hippies", "reformistes", o tot els adjectius que vulguem posar (alguns ho jutifiquen d'altres maneres, però en el fons la majoria és el que pensen).

- En global, si el procés funciona, pot ser un veritable salt qualitatiu respecte els moviments socials anteriors perquè sincerament estem al principi d'un salt qualitatiu també a nivell estructural que necessitarà noves formes d'organització des dels sectors crítics/antagonistes, defugint d'eixa política identitària fragmentària de xicotet col·lectiu que porta als guetos, i buscant la manera de confluir, de tornar a ocupar els espais públics, sempre respectant la diversitat i no caient en una nova uniformitat/pensament únic "alternatiu", és clar. I si no, doncs no passa res, després de tots els anys que portem treballant, què serien uns quants mesos "perduts"?