Tant de bo tornen els muntonets!

I després de 150 anys encara estem desitjant el repartiment de la riquesa. D'aquelles noces, aquests confits. Extret de "Cossieros i anticossieros: burgesia i política local: Castelló de la Plana, 1875-1891" (Manuel Martí, 1985, pp. 90-91), lllibre imprescindible per entendre com es va configurar el comandament local, i fins on es remunten les pràctiques de les elits locals per acumular riquesa saquejant els recursos públics. 

-----

Perquè la memòria del període 1868-1874 – i especialment la de l'any de la República- va quedar per a certa gent indissolublement lligada a les propostes socials reals o atribuïdes als federals castellonencs. Defensant-se d'acusacions catòliques deia González Chermá en 1884:

...en los años 1868 y 1869 los mismos hombres que hoy soliviantan los ánimos, decían que la Democracia era LOS MUNTONETS o sea la repartición de bienes muebles y inmuebles, para que las jentes [sic] honradas huyeran espantadas de la revolución y el progreso.

Castelló al 1900. Carrer d'Enmig. Font: Castelló en fotos.

També s'utilitzarà en 1883, contra un republicanisme en plena campanya electoral, que amb el seu triomf “...no se respetaría la propiedad y vendría el repartirse els muntonets”...” Això no són més que arguments però hi ha un article, de procedència adversa però bastant menys apassionat, que ens ofereix una visió més complexa dels fets. La cita és llarga, però molt interessant:

...era frenesí y locura, lo que se tenía por la federal, y por un momento llegó a creerse por muchos que ella encerraba la fórmula salvadora de redención social; se la pintaba como un edén, en que el hombre no esplotaria [sic] al hombre, y en que los términos de la vida cambiarían en beneficio de los pobres... Aquellas banderas rojas, aquellas proclamas que terminaban con vivas a la federal, aquellas corrientes de entusiasmo inverosímil que nació en la junta a orillas del cosi, desenvolviéndose al calor de los clubs y de las algaradas de la prensa federal. 66

--- 

66 Carreras, op. Cit., III, pp. 37-40, fa també referència a les sospites de què González Chermá aspirava, segons els rumors, a fer “...de la calderilla que guardaban los cajones de las tiendas unos famosos “muntonets”, por los que suspiraba la plebe del “pany de la pólvora” y de los suburbios...” (és a dir, de les zones més proletaritzades del casc urbà).